29 de juny del 2016 · Mª José Machado
Els problemes pràctics de la subhasta judicial electrònica
Tal i com informàvem al nostre post anterior de 05-10-2015, el passat 15 d’octubre de 2015 es va posar en marxa la subhasta judicial electrònica, una mesura que ha suposat una autèntica revolució respecte a l’anterior normativa de subhasta presencial. L’aplicació telemàtica pretén solucionar la manca de publicitat i transparència del model anterior, però, tot i el avantatges projectats en la mesura, la realitat ha demostrat que els avantatges pretesos del nou sistema de subhasta electrònica no han estat les esperades donada la falta de previsió del legislador i la de mitjans, la conseqüència directa de les quals ha estat la paralització temporal de centenars de processos d’execució, dilatant en el temps la conclusió d’un acte judicial que fa pocs mesos amb prou feines tenia una durada de minuts.
Han estat nombrosos els procediments que s’han vist afectats per la implantació del referit sistema, doncs el legislador no va tenir en compte que l’oficina judicial no disposava de mitjans suficients per dur-la a terme d’una manera efectiva. Sembla ser que aquesta qüestió ha quedat resolta a la majoria de partits judicials del territori espanyol, no obstant resulta imprescindible un anàlisis en profunditat de tot el sistema, ja que des del meu punt de vista, son diverses les qüestions que s’haurien de modificar per tal que fos plenament efectiu i pràctic.
Si bé els aspectes positius del nou sistema poden resumir-se en l’eliminació de la subhasta presencial a les Oficines Judicials, un augment en la publicitat dels béns subhastats així com la millora en el sistema de pagament i devolució de les licitacions per quedar delegada aquesta funció a l’Administració Tributària (evitant l’espera als postors en la devolució de les consignacions fins ara realitzades a l’Oficina Judicial); cal tenir especialment en compte els aspectes negatius detectats pels professionals que diàriament breguem amb la nova subhasta electrònica.
Fem referència, entre d’altres, a la durada i horari de tancament de la subhasta, al pagament d’una taxa judicial per l’obligatorietat de la seva publicació al BOE, i a la falta de comunicació als creditors de l’inici de la subhasta.
I es que les subhastes finalitzen a les 00:00 hores del dia 20 des de la seva publicació al portal, el que suposa una confrontació total amb el dret a la conciliació familiar i laboral dels professionals jurídics i els licitadors, els quals hem de vetllar per l’interès dels nostres clients les 24 hores del dia. A més, el còmput es realitza amb dies i hores naturals, fet que no té cap sentit quan en tots els processos de la jurisdicció civil les actuacions s’han de realitzar en hores i dies hàbils (art. 130.1 LEC).
Honestament, crec que s’haurien de permetre les licitacions fins les 20:00 hores i sempre en dies hàbils, incloent-hi, en tot cas, com a hora de tancament de la subhasta, les 15:00 hores del següent dia hàbil al darrer dia possible per licitar. De la mateixa manera, s’hauria de reduir també la durada de la subhasta. Per què un termini de 20 dies quan abans l’acte durava minuts? Amb un termini de 10 dies seria més que suficient, amb això s’ajudaria a donar celeritat i agilitat a l’execució.
Per una altra banda considera imprescindible l’eliminació de la nova taxa judicial implantada com a conseqüència de la obligatorietat de publicar la subhasta al B.O.E., doncs manca de sentit lògic carregar de més despeses als creditors. Si més no, cal millorar el sistema de gestió del seu pagament (no pot liquidar-se des del Portal de Subhastes) així com agilitzar l’obertura de la licitació: un cop liquidada la taxa el sistema hauria de publicar automàticament l’anunci de la subhasta, evitant així dilacions innecessàries i, per suposat, hauria de ser la mateixa aplicació qui comuniqués fefaent i automàticament al creditor (ja disposa de les seves dades) la publicació al B.O.E. i per tant l’inici de la subhasta al dia següent, extrem que a la pràctica no està succeint.
En conclusió, si bé la subhasta electrònica ha suposat un canvi absolut en el nostre sistema de subhastes judicials, el desenvolupament de la mateixa a la pràctica ha de convidar al legislador a solucionar les carències detectades, a fi de perfeccionar la seva regulació, extrem que seria beneficiós per a tots els operadors que hi intervenim.
###
---